La Veu del Poble. CRIDA DESESPERADA: EL MOLÍ DE CALLOSA ESTÀ MORINT-SE!

Amigues i Amics del Molí de Callosa

Benvolgudes/Benvolguts callosines i callosins,

tenint en compte la confiança i la relació amistosa que tenim, ens permetem posar-vos en coneixement d’una situació que, nosaltres, com a persones preocupades pel patrimoni històric del nostre poble, ens sentim obligats a comunicar-vos. Fins ara, no us havíem comentat res perquè no véiem la manera de plantejar-vos una solució i aportar alguna cosa positiva. El cas és que ara n’hi pot haver una.

Fa poc temps vam anar al Molí de Callosa i considerem que l’estat en què es troba és desastrós. En definitiva, EL MOLÍ ESTÀ MORINT-SE i es morirà com el seu últim amo, el tio Vicent Mestre “Moliner”. La teulada ha caigut, la reixa i la porta han estat forçades i trencades i, dins, tot indica que ha sigut, és i serà ocupat per unes persones que fan allí una vida precària. Pertot arreu es veuen matalassos podrits, fogueres i restes d’altres coses indescriptibles. A més, els coloms hi han fet el seu colomer amb totes les conseqüències que això suposa. Però el que és pitjor, la quasi totalitat de la maquinària del molí ha sigut arrancada i trencada. Us hi adjuntem unes fotos perquè vosaltres ho valoreu. Després d’esta visió dantesca, ens va embargar una gran pena i un gran malestar. El Molí de Callosa és una construcció del s. XVII (i possiblement del XVI) que, a més de tenir referències documentals històriques, ha sigut un referent econòmic i social per als Callosins fins als anys 70 del s. XX. En poques paraules, ha format part de la HISTÒRIA, amb majúscules, del nostre poble durant uns quants segles.

Però, el que ens va produir més pena va ser comprovar, al llarg de molts anys i de diversos equips de govern, la deixadesa de l’entitat que ha de protegir este tipus de béns patrimonials, sobretot tenint en compte que el molí va ser donat, fa un quants anys, per la família dels “Moliners” a una comunitat de regants i, esta, l’ha cedit a l’Ajuntament de Callosa per a la seua protecció i restauració i, fins i tot, s’hi va arribar a fer un projecte (1). Per tant, l’Ajuntament n’era, i n’és, el responsable.

Ja sabem que en este moment teniu problemes i assumptes més importants però, com a amics que som, no podem deixar de contar-vos el que hem vist. Ara bé, el Molí de Callosa és un cas, entre altres, de patrimoni “oblidat” i “degradat”: el Fort de Bèrnia, el Molí d’Algar, la Casa de la Llum, la Cova Pinta, entre els casos més cridaners, sense oblidar els forns de calç, el sistema antic de regs, els taulells ceràmics dels nostres sants, les antigues teuleries i pedreres, les ermites, les sendes velles, la muralla etc... i no parlem del barri antic del poble. Ahir, vam rebre una nota d’una companya de la Generalitat Valenciana sobre convocatòries d’ajudes (eixiran a l’abril del 2011) que podrien permetre mamprendre unes actuacions per a la protecció del Molí de Callosa (2). Tal volta en això estiga l’oportunitat per a anar fent coses pel nostre patrimoni.

Per acabar, us volem fer arribar una reflexió. LA CATEGORIA D’UN POBLE no es mesura sols pels quilos de nespros, ni per unes festes de moros i cristians que peguen un esclafit, ni per una Casa de la Música molt activa, ni per una Casa de Cultura bonica, ni, tampoc, per fer un auditori i un museu etnogràfic, sinó, també, per la seua capacitat i espenta per estimar i protegir el seu patrimoni cultural i humà. En poques paraules: es tracta de fer més gran el nostre poble perquè passe a la posteritat amb tots els honors. I, això, és responsabilitat de tots.

Desitgem que prengueu en compte tot el que hem escrit, com el fruit de la nostra preocupació i la nostra amistat.