Entrega d'orles a la setena promoció de 2n de Batxilerat de l'IES de Callosa d'en Sarrià

20/06/08, Callosa d´en Sarriá

Un dels moments més emotius pel qual passem tant l'alumnat com el personal que treballem als instituts és l'entrega d'orles a l'alumnat de 2n de Batxillerat. Pel que toca al professorat i al personal no docent, hauríem d'estar avesats (i insensibilitzats) ja que és un cicle que s'acompleix any rere any inexorablement. Però lluny de viure'l amb el desencís de la rutina, a tots – xicons i xicones, famílies i personal de l'institut- ens provoca unes emocion vives que ens uneix; quan precisament estem festejant una separació. La immensa majoria de joves que han acabat el seu període d'institut i comencen altres singladures han vingut quan tenien els 12 anys. Ara, 6 anys després, els acomiadem i els envegem els camins que mampendran; un sentiment bastant paregut senten ells i les seues famílies: més enllà de l'aixopluc de l'institut es troba el vertigen d'un món menys tutelat però més atractiu. Comença un nou cicle per a ells.

El passat divendres 13 de juny se celebrà el comiat per a la setena promoció del nostre alumnat de 2n de Batxillerat. Fou un acte molt senzill carregat d'emotivitat – com no podia ser menys. De la mateixa manera que cada persona té les seues pecularitats irrepetibles, els grups també adquireixen una personalitat forjada per anys de convivència i d'experiències comunes. La principal característica d'aquesta promoció ha sigut la seua entrega a la festa. No estic dient que hagen sigut uns festers irresponsables i menfotistes; han treballat – altrament no hagueren aplegat on estan-, però mai han perdut un nord que conduïa a la xaranga i al perllongat cap de setmana (que curtet se'ls feia!). La seua actitud festiva ha estat constant, perseverant i, jo diria, d'una militància irrenunciable. Per això el seu comiat de l'insti es va fer a toc de música cabilera. Però, quina genialitat de concert! Amb quina maestria Joan Savall, Fran Vercher i Jaume Galiana interpretaren unes músiques de festa i d'optimisme. Quanta humanitat desprenien des de les flautes i la percussió! Res a veure amb els efluvis etílics i el tuf de les càbiles; una música de patxanga contextualitzada per a la solemnitat del moment: una autèntica deconstrucció.

La resta de l'acte ja us el podeu imaginar: un a un pujaren per l'orla i, entre les abraçades, els aplaudiments i l'eufòria, un bon grapat d'assistents tirà mà del mocadoret; sobretot amb l'audiovisual de les fotos del seu pas pel centre i per “hortes diverses”.

Quanta raó va tenir el nostre director, Juan Carlos, quan va dir que a l'insti hem procurat formar persones. Aquesta és la base de l'educació en un centre com el nostre. Unes personetes que eixen a menjar-se el món i a fer-se adults. Poca broma.

També vam acomiadar Casimiro -etern tutor de Batxillerat en els set anys que ha estat amb nosaltres. Què hi podem dir? Per la meua part: quina sort tindran els teus futurs alumnes i companys de l'insti on aniràs.

Josep Saval i Gregori

Professor de Secundària de l'IES de Callosa d'en Sarrià.